tot sistema es vulnerable
⫘⫘⫘⫘⫘⫘⫘⫘⫘⫘⫘
tot sistema és vulnerable
⫘⫘⫘⫘⫘⫘⫘⫘⫘⫘⫘⫘⫘⫘⫘⫘⫘⫘
un exercici d’imaginació radical que parteix de la fragilitat com a potencial i de les escletxes com a espais de possibilitat. A través de l'acció de posar en circulació un manual per construir un servidor autoallotjat, la proposta qüestiona la narrativa dominant de les tecnologies com a eines de perfecció, progrés i control, per visibilitzar-les com a sistemes materials, interdependents i profundament vulnerables. Des d’aquesta perspectiva, la tecnologia esdevé un espai relacional i situat, que ens convida a imaginar futurs diferents i a construir infraestructures més humanes i conscients.
el projecte troba el seu mètode i la seva inspiració en escriptores de ciència-ficció com Ursula K. Le Guin, Octavia Butler, i sèries com Station Eleven, que han actuat com a oracles del col·lapse, anticipant mons fracturats però plens de possibilitats. Des de la teoria de la bossa de transport de Le Guin, es desafien les narratives històriques que glorifiquen tecnologies de poder (les armes) per reivindicar altres formes de creació tecnològica, com els cistells: eines humils, col·laboratives i intencionadament no permanents. A Parable of the Sower, Octavia Butler ens ensenya que del col·lapse emergeixen noves formes de connexió, resiliència i aprenentatge, convertint les escletxes en espais per repensar les nostres infraestructures, arxius i relacions.
aquestes referències literàries i audiovisuals travessen tot el projecte com una metodologia especulativa i rizomàtica, que salta entre idees i temàtiques aparentment distants per generar connexions que operen com a constel·lacions.
s’articula en quatre grans eixos temàtics:
tecnologia, ecologia i colonialisme: Visibilitzar les infraestructures tecnològiques i la seva connexió amb sistemes extractivistes i rutes colonials. Inspirat per la teoria de Le Guin, aquest eix convida a crear tecnologies més ètiques, situades i sostenibles, que rebutgin l’obsessió per la permanència i abracin allò fràgil.
desafiar el mite del progrés: Seguint Jack Halberstam i Octavia Butler, es qüestiona la narrativa del creixement lineal i infinit, proposant en lloc seu genealogies alternatives, arxius resilients i tecnologies dissenyades per adaptar-se a la finitud i la precarietat.
tecnologies relacionals: Des d’una perspectiva posthumanista, inspirada per Lynn Margulis i Donna Haraway, es proposen infraestructures col·laboratives i situades, que prioritzin la interdependència i les connexions horitzontals. Aquestes tecnologies s’imaginen com a constel·lacions, xarxes teixides per habitar el món de manera més conscient.
